El col·lectiu conegut amb l’acrònim “MENA” (menors estrangers no acompanyats), són joves, menors d’edat no acompanyats els qual, ha augmentat la seva afluència de forma considerable a Catalunya en els darrers anys. Aquests menors són joves que arriben a Catalunya des de diferents països, però sobretot del Magrib, l’Àfrica Subsahariana i l’Orient Mitjà. La seva migració es produix per fugir de possibles conflictes armats, de l’extrema pobresa o altres situacions de vulnerabilitat en els seus països d’origen. Quan aquests menors arriben a Catalunya, no tenen cap xarxa de suport i han de ser tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), per tal de garantir la seva protecció.
Catalunya ha de respectar els drets humans d’aquest col·lectiu, proporcionant accés a l’educació, la salut i la protecció legal, tal com marca la Unió Europea en referència als Drets de l’Infant. No obstant això, els serveis d’acollida no donen l’abast degut a la limitació de les places en els centres de protecció i a la manca de professionals qualificats. A tot això, també s’afegeix la situació administrativa irregular, ja que molts dels menors arriben sense cap documentació que els identifiqui.
La preocupació social i institucional per controlar aquesta situació cada vegada fa més ressó en els diferents àmbits relacionats amb l’acolliment d’aquest col·lectiu. Els serveis socials es troben desbordats per poder donar resposta a les diferents necessitats d’aquests joves. Tantmateix, la Generalitat es baralla amb el govern central per tal de rebre pressupost per afrontar les despeses de l’acolliment i la protecció d’aquests. El conjunt de casuístiques que engloben l’acolliment dels MENA provoca una certa ansietat a la societat, ja que s’observa un clar descontrol relacionat amb la integració d’aquests joves.
Per poder abordar aquesta nova tendència, s’ha d’actuar de forma coordinada entre les diferents institucions per tal de controlar el flux migratori en relació amb les places disponibles als centres de protecció. La pressió social es creixent en relació amb aquest tema, ja que la presència dels MENA en algunes zones de Catalunya provoca una percepció d’inseguretat entre els ciutadans, i aquests exigeixen més compromís i solucions reals per abordar aquest fet.







Deja un comentario